Aprofitem que anem d'excursió a Sant Miquel de les Formigues per aprendre el poema que va escriure Anton Busquets i Punset i va publicar a la revista Lliroia.
Muntanya regalada de ma pàtria volguda,
altiu gegant que guarda los pobles de l'entorn,
a ta cimalla pujo sense cap més ajuda
que l'ànsia que m'inspira veure apuntar lo jorn.
Des d'eixa serra altiva veig de la Guilleria
los pobles que s'estenen d'Amer fins al Montseny,
lo Ter que rondineja tot fent sa llarga via
amb salts i giragonses com home sense seny.
De ma vila estimada lo campanar oviro,
les fonts i les vernedes, obagues i tossals,
amb eixa alegre vista m'encanto i fins deliro
pensant en la infantesa, lo temps que no té igual.
Veig una ermita vella d'Osor en la collada,
que fa d'alberg santíssim a la Mare de Déu,
Regina sobirana d'aquesta vall aimada,
en quin raconet guardo encara el bressol meu.
Ne contemplo Espinelves, Cerdans, Lloret Selvatge,
de Sau la vila nova, d'Anglès los turons bells,
al dret de Sant Hilari del Pedró l'ermitatge,
Castanyet, la Cellera, Sant Andreu de Bancells.
Mentres amb eixa vista m'esbarjo en tal muntanya,
l'astre del dia em deixa solet i en la foscor;
llavors guio mos passos envers ma humil cabanya,
on passo la nit tota amb la tristesa al cor.
http://www.ddgi.cat/atlesWeb/faces/textes.jsp?idText=347&idRaco=193
